“L’Osteopatia es basa en la perfecció de l’obra de la naturalesa. Quan totes les parts del cos estan alineades tenim una bona salut. Si no ho estan, l’efecte és la malaltia i quan es reajusten les parts, la malaltia dona pas a la salut. Per tant, la feina de l’osteòpata és ajustar el cos perquè passi de la situació anormal a la normal.
“Quan l’ésser humà està íntegre, és una persona que actua per ella mateixa i està dotada de la capacitat de moure’s i de ment per dirigir la locomoció, amb preocupació per la comoditat i cura, per continuar la seva existència mitjançant la preparació i el consum d’aliments que li permetin mantenir la forma adequada de desenvolupar les activitats que hagi de realitzar.”
Andrew Taylor Still (1828-1917), fundador de l’osteopatia
Una ciència perquè la seva pràctica es basa en l’estudi de les ciències de la salut, és a dir, de l’anatomia i la fisiologia humanes (estructura i funció). Aquest enfocament va permetre al fundador desenvolupar un mètode holístic basat en tractar el malalt i no exclusivament la malaltia.
Una filosofia perquè Taylor Still basava els tractaments i resultats en trobar, primer, el motiu del malestar i, després, la capacitat d’autocuració del cos. Fins llavors els tractaments només s’enfocaven en eliminar la simptomatologia.
Un art perquè els resultats del diagnòstic i del tractament depenen de la destresa adquirida per l’osteòpata a través de la pràctica basada en els principis de l’osteopatia i en la seva experiència vital.
Més enllà de l’aparell locomotor, l’osteopatia contempla el moviment en un sentit integral que ateny totes les estructures de l‘organisme, fins i tot el moviment dels líquids: la sang, la limfa, el líquid cefaloraquidi… i també de les informacions del sistema neurohormonal.
“L’osteòpata és un professional del moviment i un artista amb les seves mans”.